El cicle de l'aigua.

L'aigua és un element indispensable per a la vida de les persones, els animals i les plantes. Si hi penses una mica, t'adonaràs que l'aigua, malgrat no sempre n'hi hagi prou per a tothom, és contínuament present en les teves activitats diàries. Per això l'aigua és un bé que cal saber administrar i no malgastar inútilment. A la natura es pot trobar en tres estats diferents: sòlid (neu o glaç als llocs freds), líquid (a rius i mars) i gasós (vapor d'aigua als núvols).


L'aigua realitza un constant viatge d'anada i tornada entre el mar i la terra.

1. El sol escalfa l'aigua dels oceans, dels rius, de la terra, de les persones...Part d'aquesta aigua es converteix en un gas invisible en el aire, el vapor d'aigua.

2. L'aire puja, es refreda, i el vapor d'aigua es converteix en gotes.

3. Les gotes de l'aigua formen núvols: el vent empenta aquests núvols cap a la Terra.

4. L'aigua dels núvols cau en forma de pluja, de neu o de pedra, penetra poc a poc en el terra.

5. Els rius tornen part de l'aigua al mar. El cicle de l'aigua torna a començar.

El canvi climàtic a catalunya.

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, òrgan assessor del Govern en l’àmbit del desenvolupament sostenible, ha impulsat i coordinat la realització d'un estudi sobre els possibles efectes del canvi climàtic al nostre país, juntament amb el Servei Meteorològic de Catalunya, empresa pública del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Hi participen més de vint experts en diversos àmbits del coneixement, els quals compten amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans. Alguns d'aquests experts són membres de la Xarxa Temàtica de Catalunya del Canvi Climàtic, la qual té com a objectius interrelacionar i coordinar els diferents agents que desenvolupen investigacions sobre el canvi climàtic al nostre país.

El treball s’ha dividit en tres grans blocs:

1. La ciència del canvi climàtic: la situació i evolució del clima, els indicadors de canvi climàtic a Catalunya, l'inventari d'emissions i projeccions futures sobre el canvi climàtic al nostre país.
2. Els impactes, la vulnerabilitat, la mitigació i l'adaptació davant els efectes del canvi climàtic (en sectors com el transport, la indústria, l'agricultura, el turisme, la salut o els sistemes naturals).
3. Els instruments de gestió del canvi climàtic: àmbit competencial de Catalunya per desenvolupar una política de lluita contra el canvi climàtic i els seus potencials efectes, instruments econòmics aplicables, la percepció social del canvi climàtic, etc.

Què és el forat d'ozò?

El forat d'ozó és el fecte de les activitats de l'home sobre l'ambient a lacapa d'ozó.

Els efectes de la disminució de la capa d'ozó sobre la superfície terrestre, eś l'augment de radiacions ultraviolades que danyen als èssers huamns, animals i plantes.
En els humans aquestes radiaccions poden produir enfermetats com el càncer de pell.

Afortunadament per a la vida, la proporció de la perillosa radiació ultraviolada que arriba a la superfície terrestre és solament un 10 % de la que, procedent del Sol, arriba a l'atmosfera superior; aquesta reducció és deguda a l’existència de l’anomenada capa d'ozó de l'estratosfera, amb una concentració màxima als 30-40 km d'altura.
Aquesta capa d'ozó és com la pell protectora de la Terra. Es forma i destrueix contínuament,mantenint-se en equilibri natural des que la fotosíntesi enriquira d'oxigen l’atmosfera primitiva.

Què és un ecosistema?

Un ecosistema és un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural am el seu medi ambient.

L'acció de l'home a una escala, està influint en molts ecosistemes i fins i tot destruint-los. Alguns dels impactes ambientals de l'activitat humana sobre els ecosistemes son:
. Destrucció i fracmentació d'habitats.
.Canvi climàtic.
. Contaminació

Per què alguns combustibles els anomenem fòssils?

Els combustibles fòssils son aquells combustibles originats per la fossilització de matèria osgànica.

El petroli, el carbó i el gas s'anomenen combustibles fòssils perquè el seu ritme de producció és molt lent.
Els combustibles fòssils que estem consumint actualment es van produir fa milers d'anys, formen part de les fonts d'energia no renovables, fonts d'energia que tenen una formació molt lenta en comparació amb el ritme d'explotació humà.
Les reserves de combustibles fòssils són limitades en el temps i s'exhauriran si no es disminueix el consum.
L'ús de combustibles fòssils és la principal causa d'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera i el responsable directe de l'augment de diòxid de carboni, que a la vegada augmenta l'escalfament del planeta.

Què és la pluja àcida?

La pluja àcida és la presència d'òxids de sofre i de nitrogen a l'atmosfera generats en activitats de combustió per produir energia. Els òxids de sofre es produeixen en la combustió de carbó o de petroli; els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustions especialment en les dels motors dels vehicles.

La pluja àcida es forma quan els òxids de sofre i nitrogen, en combinar-se amb l'aigua de l'atmosfera, formen petites gotes d'aigua que contenen àcid sulfúric i àcid nítric. Aquestes gotes poden crèixer fins a convertir-se en gotes de pluja.

La pluja àcida té efectes negatius sobre la vegetació i ecosistemes aquàtics. La pluja àcida crema les fulles dels arbres i les plantes provocant la seva defoliació. També augmenta l'acidesa de l'aigua del sòl, la qual cosa provoca una mala absorció de sals i aigua per les plantes a través de les arrels i la mort de molts organismes que no poden suportar aquesta acidesa.